PER LLEGIR CLIQUEU DAMUNT

PER ENGRANDIR CLIQUEU DAMUNT per Josep M. Loste Tren/servei transfronterer Un servei transfronterer L’espai ferroviari de la línia del tren convencional entre Girona i Perpinyà, que integra el territori de l’Eurodistricte, està força desaprofitat. El tren transfronterer, la línia Perpinyà-Cervera-Portbou-Figueres-Girona ha d’esdevenir (pot esdevenir sense massa inversió econòmica)un autèntic servei transfronterer de la mobilitat social [...]

Amb procediments dràstics o més o menys sibil·lins (certes coses encara els fan vergonya), volen acabar amb la nostra cultura. I...

En un dels posts anteriors parlava de com d'emprenyat estava pel fet que l'Entesa Catalana de Progrés hagués donat suport a la reforma laboral.

Doncs bé, un lector del bloc va deixar aquest comentari

Anònim Militant d´ERC ha dit...

Cap senador d´ERC ha votat a favor de la reforma laboral !!!!!

De fet ERC està en contra la reforma i així ho ha votat al Congrès.

El que es va votar ahir es va votar en comisiò i ERC no tenia cap representant en aquesta comisiò i el mateix la va passar a ICV que tampoc tenia cap reoresentant i per tant, no va poder votar en contra.


I jo li he respost això. En resum, que en tot cas, el fet hauria de fer reflexionar a ERC sobre certes aliances:

Blogger Albert Baranguer ha dit...

D'acord, cap senador dels nostres va donar suport directe, però el fet és que el senador del PSC que ho va fer hi estava no com a senador del PSC, sinó com senador de l'Entesa Catalana de Progrés, on s'integra ERC.

Efectivament ERC està en contra de la reforma laboral, cosa de la que com a militant d'ERC (jo també ho soc) m'enorgulleixo. El problema és que el PSC s'està anant (encara més) cap a la dreta i arribarà un moment que caldrà replantejar-se si l'Entesa té raó de ser.

Mentre que no dubto que, si més no en el social, ICV, EUA, IU estan a la mateixa banda que nosaltres. Cada vegada és més evident que el PSOE no, i el PSC amb el seu seguidisme del PSOE, tampoc.

Crec que ERC haurà de deixar anar aquest llast. Potser després de les properes eleccions serà un bon moment per replantejar aliances.

Un article d'opinió de Sergi Sol i Bros, periodista i cap de comunicació d'ERC , publicat avui a "El Punt".


Cada dia menys nacionalista
Sergi Sol i Bros

"El discurs reaccionari que ha alimentat el nacionalisme d'ordre contra Montilla em repugna pel seu to classista"

Cada dia em sento menys nacionalista i més independentista. Una de les causes és constatar que el nacionalisme d'ordre no ha estat mai independentista. Abans ho proclamava de manera diàfana. Ara, jugant a la puta i la ramoneta. Després de set anys tastant la dissort de l'oposició, i en veure el terrabastall generat per l'operació de reforma de l'Estatut, han acabat per flirtejar amb el dret a decidir, més forçats per les circumstàncies que per convicció. Però tant és, CiU ha hagut d'aproximar-se al sobiranisme i elevar el baròmetre de la seva praxi, sobretot en constatar com el xarneguet Montilla presidia un govern amb més ambició nacional que els de CiU; ja sigui en la llei d'acollida, en la llei de vegueries, en la llei de consultes, en la llei d'educació o molt especialment en la llei del cinema. Queden per a les hemeroteques els discursos de Puig, Duran o Pujol júnior acusant el govern d'imposar el català per decret, penós.

La segona causa del meu accentuat independentisme en detriment del nacionalisme és que mai podré acceptar que els cognoms i els orígens pesin més que la voluntat de destí. El discurs reaccionari que ha alimentat el nacionalisme d'ordre contra Montilla em repugna pel to classista i elitista que l'ha amarat i per la incapacitat per admetre que el gir de Montilla essent president (quan era ministre em feia més basarda que servei) és una victòria històrica del catalanisme. Que sigui un home nascut a Còrdova qui avali la immersió lingüística o la llei del cinema, les vegueries o la llei d'acollida amb el català com a llengua comuna, atorga un plus de legitimitat inapel·lable a la causa del catalanisme. Em temo que és precisament això el que ha encabronat el nacionalisme d'ordre, veure com un “xarneguet sense estudis”, per utilitzar una expressió que tant els agrada, exercia amb un esperit inequívocament nacional, a través d'un pacte amb l'esquerra independentista que el nacionalisme es va afanyar a denunciar com un pacte d'altra traïció, un discurs que dissortadament ha comprat bona part d'un món sobiranista que ara rivalitza per fer candidatures al Parlament.

L’ex-president de la Diputació de València i ex-ministre d’Interior espanyol diu que concorrerà a les primàries perquè ‘les alternatives que s’hi presenten no van ben encaminades’. L’ex-president de la Diputació de València i ex-ministre d’Interior espanyol, Antoni Asunción, ha confirmat en declaracions a l’emissora de ràdio Onda Cero que efectivament té intenció de participar en [...]

Grup Antimilitarista Tortuga La reorganització de l'exèrcit espanyol a nivell de personal en l'última dècada. Una relació de l'evolució del nombre d'oficials i soldats, estadístiques de gent que signa contractes amb l'exèrcit professional, composició social dels membres de l'exèrcit, mesures adoptades per a aconseguir més reclutes, propaganda, augment salaris, baixada de requisits.

www.eduardsuarez.cat

Benvolgut Sr. Laporta,

Li escric aquesta carta perquè ja fa mesos que vostè és còmplice d’una situació que com a ciutadà de l’Hospitalet em preocupa. Vagi per avançat que com a culer crec que vostè ha estat un president digne del càrrec, ha portat el Barça a fer els millors resultats esportius de la seva història i a sobre ho ha fet amb un alt grau de compromís amb el club i el què representa per Catalunya.

Sàpiga també que, durant aquella època, jo vaig fer campanya per que sortís escollit president del Barça i ho vaig fer perquè creia que era el millor pel club i de fet, passat els temps,  no me’n penedeixo.

Però, com tots hem pogut veure per la premsa, ha decidit fer el pas a l’arena política i per tant això obre un nou compromís amb el país i la seva gent. Li dic això perquè vostè ara diu que vol portar Catalunya cap a la independència i per tant entenc que està a favor de la voluntat dels ciutadans a escollir quin futur volen, com també en la preservació del nostre passat, la nostra història i les nostres senyes d’identitat. I és precisament això el que està a les seves mans, sobretot ara que vostè pretén liderar el país. I miri, jo ja li respecto, però abans d’això fora bo que ens digués clarament, als ciutadans de l’Hospitalet, què pensa fer amb el terrenys de la última zona agrícola de la ciutat que són de la seva propietat.

És així de senzill: vostè Sr. Laporta pensa fer el joc als especuladors i deixarà que construeixin a la última zona agrícola de l’Hospitalet? Pensa destruir Cal Trabal? O pel contrari, lluitarà conjuntament amb teixit associatiu de Bellvitge per aturar aquesta barbàrie urbanística? Vostè tria amb qui està: amb els especuladors? O amb la gent que ens estimem aquesta ciutat i creiem que hi ha un altra manera de entendre-la? Si està en aquest segon grup el convido a signar el manifest de la plataforma SOS Cal Trabal http://salvemlazonaagricolha.blogspot.com/ . Si no, el mínim que pot fer és explicar  públicament la seva postura. Crec que és el més just de cara als ciutadans de la segona ciutat del Principat abans de decidir quin partit votaran en les properes eleccions.

 

Moltes gràcies i disculpi les molèsties.

 Atentament,

  

Eduard Suarez i Rovira

Cap de llista d’ERC L’Hospitalet  a les eleccions municipals.

El diputat autonòmic d’EUPV Lluís Torró considera que la política de contenció i retalls del Consell “està deixant l’educació en una situació més que crítica. La reducció de les beques universitàries en un 35% és una mostra més de l’actitud de Font de Mora, qui ha donat l’esquena totalment a la universitat pública. Li exigim [...]

Acollirem els immigrants en català, però no pas els catedràtics? Aquesta sí que és bona. Fa anys va esdevenir icona de la catalanofòbia la història d'un paleta d'Olot que per entrar a la brigada municipal havia de passar la prova de català, el famós nivell C. Aquell paleta va ser tan famós com ho ha estat últimament Manuel Nevot, de Fincas Nevot de Vilanova i la Geltrú, sancionat per no retolar en català. La llegenda de la persecució lingüística a Catalunya s'engrandeix ara amb el decret del conseller Josep Huguet, que pretén garantir que els nous professors universitaris sàpiguen la llengua del país. I l'enrenou, novament, ha estat notable.
 

Alguns dels que diuen aspirar a l'Estat propi, com el professor Xavier Sala i Martín, s'han mostrat absolutament indignat per la mesura del govern, pendent d'aprovació i objecte de matisos declaratius per part d'un altre conseller, Francesc Baltasar. Que els mitjans de comunicació que fomenten l'odi a Catalunya s'enganxin al decret Huguet com un argument espanyolista s'entén perfectament.
 

El que no m'entra al cap, però, és l'obsessió d'alguns contra qualsevol acció de l'executiu de torn. Són capaços de rebutjar mesures que van clarament a favor del país i de la llengua. Perquè tots sabem que cap savi mundial deixarà la universitat catalana per aquest decret. Del que estem parlant és bàsicament de professors vinguts fa molts anys de la resta de l'Estat espanyol i que encara no pronuncien a classe un sol mot en català.
 

Si anys enrere l'Ajuntament d'Olot demanava al paleta que certifiqués el domini del català, per què no se li ha de plantejar ara als catedràtics que arriben de nou? O és que vénen a Catalunya a oferir docència gratuïta? A més, pel que es veu, el decret no evitarà que cada universitat fixi les condicions d'acreditació del nivell de català dels seus professors. Per tant, la polèmica té menys motiu encara.
 

La rebequeria de Sala i Martín i d'altres em recorda la reacció contra la llei del cinema. Hi ha una mena de gent que diu que vol la independència però que demostra escassa visió i compromís amb el país. L'autoodi també és transversal.

(Article publicat al diari Avui.)

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica Marga Sanz ha assenyalat que l’eliminació de la prova esportiva “és la única actuació possible. Resulta vergonyós veure ara, anys després, al PSOE titubejar i dubtar sobre aquest esdeveniment. La celebració d’aquesta carrera ha estat sempre un insult per a la greu situació econòmica que travessa el País Valencià [...]

[[ This is a content summary only. Visit my website for full links, other content, and more! ]]

(

[[ This is a content summary only. Visit my website for full links, other content, and more! ]]

[[ This is a content summary only. Visit my website for full links, other content, and more! ]]

[[ This is a content summary only. Visit my website for full links, other content, and more! ]]

[[ This is a content summary only. Visit my website for full links, other content, and more! ]]

Alfons López Tena en destaca la seva importància ja que un procés com el de la independència de Catalunya no pot tenir ‘líders escollits a dit’ La maquinària electoral interna de Solidaritat Catalana viurà el proper dissabte 4 de setembre el seu dia gran amb la celebració de les eleccions primàries que permetran bastir les llistes electorals que concorreran a les properes eleccions. Aquest dimarts s’acabava el termini per presentar candidatures per les diferents circumscripcions. A l’espera de les xifres oficials, la que més n’ha rebut ha estat Barcelona amb prop de 80 aspirants d’entre els quals destaca la formada per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran, seguit de Girona, que en suma més d’una trentena, Tarragona amb prop de 25 i Lleida que contarà amb més de 20 candidatures. López Tena valora molt positivament el nombre d’aspirants que s’han apuntat. En declaracions a directe!cat, el polític independentista assevera que celebrar un procés de primàries com el de Solidaritat Catalana és bàsic per mostrar transparència i realitzar un control democràtic. El polític creu també que un procés de tan calatge com és el de la independència de Catalunya no pot tenir líders ‘escollits a dit’.

Les més de 150 candidatures que s’han presentat per les eleccions primàries demostra, segons el líder de Solidaritat, que ‘la democràcia funciona’. López Tena ha destacat també que si s’hagués tingut una informació que indiqués que Montilla convocaria les eleccions més enllà del 24 d’octubre, el procés de primàries s”hauria allargat’.L’ex conseller nacional de CDC ha assegurat que unes eleccions primàries són molt positives ja que tothom té les mateixes possibilitats de formar part de les llistes.

Font: directe.ct

Visca Catalunya Lliure

Check out this SlideShare Presentation: The 20 best social media campaignsView more presentations from Palio.

[[ This is a content summary only. Visit my website for full links, other content, and more! ]]

Després dels aconteixements de la última setmana, veiem com el mon independentista s’està ressituant, per les últimes noticies sembla que la coalició de la CNS s’ha trencat i uns se’n van a una banda i els altres a l’altra, també hi han moviments de associats o militants que canvien de bàndol (sobretot sembla, per les notícies que ens arriben, que alguns van de Reagrupament a SCI, el temps ens dirà si son molts o no).

Aquests moviments ens demostren que el medi “indepe” del nostre país no està prou consolidat ja que parlem de l’independentisme no adscrit, dels que avantposem la opció nacional a la social o a la partidista i per tant se’ns fa difícil guardar “fidelitat incondicional” a un projecte o uns “líders” que tan sols els contemplem com una simple “llançadora” que ens ha de projectar a la tan anhelada independència. I això crec que no és dolent, al contrari és molt bo doncs col·loca per davant el propi intel·lecte al seguidisme cec.

Els partits no haurien de ser res més que eines per assolir un determinat projecte i no plataformes per consolidar el poder dels seus aparells retardant els objectius promesos “ad infinitum”. Així veiem com, per exemple, projectes que ens venen com a socials avançats, a tot el mon, s’han anat convertint en poc més que plataformes que acceptant de facto el status quo fan declaracions molt “inflamades” com si realment hi estiguessin en contra, per allò de que “al poble cal agitar-lo abans d’usar-lo”, però després els avenços que ens procuren son tan minsos que en la pràctica resulten retrocessos.

Els polítics professionals, un bon dia, se’n van adonar que el fet de no arribar mai a l’objectiu final tot i assegurant que s’està a tocar d’obtenir-lo, curiosament és la millor manera d’assegurar-se la fidelitat de la majoria dels propis votants. Això és tan clar com que quan s’assolís l’objectiu plenament, aquells polítics deixarien de ser necessaris i per tant haurien d’abandonar el poder si no trobaven una nova pastanaga que presentar als votants. Aquí veiem com uns objectius exclusivament comercials (vendre propostes a canvi de vots) es contraposen als objectius desitjables (penseu en que interessaria comercialment més a una gran farmacèutica si curar realment a tots els malalts que poguessin o bé crear crònics que els mantinguin el nivell de beneficis?). Malgrat una minoria de militants / simpatitzants / votants s’adonen de l’engany i es tornen desafectes als partits en qüestió o a la política en general, no és cap problema doncs se’ls acusa de ser uns ressentits (que alguns n’hi han de veritat, però no tots) o bé s’intenta desacreditar-los política o personalment si se’ls concedeix una certa importància i si no és així senzillament s’ignoren aquestes “desercions”. Si la opció és que es tornen desafectes a la política en general, encara més senzill, doncs el sistema és tan intel·ligent que s’ha creat una auto vacuna no comptabilitzant l’abstencionisme i enviant-los per tant al gueto dels “inadaptats”, és així com es podria arribar a donar la paradoxa que algun dia l’abstencionisme fos tan gran que només anessin a votar els integrants de les llistes polítiques que es presenten, i potser no tots, i això tindria tota la validesa democràtica, tant com si hagués votat el poble en ple. Bé doncs, en aquest joc, com és natural, també hi han entrat els partits polítics catalans alguns dels quals ens asseguren que desitgen i treballen fermament per la independència (ERC) o la sobirania?? (CiU) però van donant llargues als objectius i difuminant els terminis per tal de perpetuar-se en el poder al no assolir mai l’objectiu complet. Molts militants / simpatitzants / votants d’aquests partits s’han adonat de l’engany i han (hem) començat a clamar per una via que donava sortida als interessos comuns, una via no personalista que passava per presentar una llista comuna al Parlamentet del parc a veure si d’una vegada s’aconseguia convertir-lo en un vertader Parlament Nacional. Tot això se’n ha anat en orris pels personalismes a les diverses llistes que s’havien presentat, totes i cada una d’elles declarant-se com el súmmum de l’unitarisme, i finalment tots han acotat el cap sota la pressió de les vedets d’aquest nou independentisme dels no adscrits.

Quedi clar que el fenomen de ressituació que estem vivint no és un procés d’unificació, ni molt menys unitarista, el fet que algunes persones individuals, grups, grupets i grupuscles (amb tot el respecte cap a tot l’independentisme que es fa i es desfà, però les coses son com son) s’hagin adherit a uns o altres no significa en absolut que s’intenti sincerament aquesta unitat (que d’haver-ho desitjat hi han hagut opcions de sobres per assolir-la) és senzillament un procés de rentada de cara, al qui alguns hi col·laboren segurament de bona fe. Tot el que sigui clarificar i simplificar el mon “indepe” seria bo si això signifiqués un procés decidit d’unificació, però en aquest procés jo no hi veig res de voluntari i si en canvi molt de forçat.

Alguns ens diuen que encara estem a temps d’assolir una llista unitària, potser si, encara que ho dubto molt, però jo els preguntaria: A quin preu ho faríem?. Algú pensa real i seriosament que en cas d’assolir-se aquesta llista única serà sense escarafalls al més alt nivell? S’han obert massa ferides i odis per pensar que en quatre dies tancarem aquest procés amb un gran somrís per part de tots i una llista que tingui la més mínima opció de passar tres dies després de les eleccions sense llançar-se tots els trastos pel cap i fer-nos passar la més gran de les vergonyes. Massa personalisme i massa rancúnia han impedit la unitat i això segueix latent, però per part d’ambdues parts, mentre encara en queden molts que van afegint-hi llenya al foc. Tant uns com els altres (sempre parlo dels “aparatisch”, mai dels associats en general) han fet tot el contrari a allò que se’ls demanava, al que s’esperava d’ells. Ningú ha cedit realment ni un pam, tots han volgut aprofitar les circumstàncies per engreixar-se a costa del més feble quan això els ha sigut propici, cap generositat per part de ningú (recordo que estic parlant dels qui poden prendre decisions).

Nosaltres (els que demanàvem llista unitària) ens movíem en el terreny de les idees, els senyors que s’han imposat finalment es mouen en el terreny del poder. Posades les coses així només ens queda una solució, moure’ns en el terreny que ells mateixos ens han situat, el del poder, i això vol dir que el meu únic poder com a ciutadà de a peu és el vot i les peles que pugui aportar, les meves peles (poques per desgràcia) es claríssim que no aniran a parar directament a cap llista no unitària, tal i com ens han deixat les coses, doncs reforçar un seria debilitar a l’altre, i pel que fa al meu vot anirà tan sols a qui el vegi amb més possibilitats d’assolir un millor resultat (poder). Ells han fet el que han volgut sense comptar amb els nostres desitjos, per tant no cal que els hi donem el nostre recolzament d’antuvi, que s’espallonguin ells solets i ja votarem a qui millor ens sembli el dia de les votacions.

Sense unitat no pot haver-hi compromís!!

Visca la Pàtria!!

Entre divendres dia 3 i dissabte dia 4 de setembre, tindrà lloc la 1a Festa Estellés (http://picam.info/picalullet/tot-a-punt-per-a-la-i-festa-estelles/), que recordarà el...